El arzobispo de Barcelona preside la misa de la Virgen de la Merced, patrona de Barcelona Cardenal Omella llama a rehumanizar la sociedad: "Solo quien se sabe amado halla fuerza y caminos para la esperanza"

El arzobispo de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha presidido la misa por la solemnidad de la Virgen de la Merced, patrona de Barcelona. «Que Santa María, Virgen de la Merced, nos ayude a ser instrumentos de amor y portadores de esperanza y de vida en nuestra ciudad y en nuestro mundo.», ha manifestado el prelado barcelonés durante su homilía.

La celebración litúrgica, que ha tenido lugar esta mañana ante más de trescientas personas, ha sido concelebrada por el obispo de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; el obispo de Terrassa, Mons. Salvador Cristau y los obispos auxiliares de Barcelona, Mons. David Abadías y Mons. Javier Vilanova.

Entre las autoridades civiles presentes en el oficio religioso, ha destacado la presencia del alcalde de Barcelona, Sr. Jaume Collboni. En total, han asistido 17 concejales del Ayuntamiento de Barcelona y 4 tenientes de alcaldía. Además, han acudido diferentes mandos militares y policiales, así como diputados y representantes de las universidades con sede en Barcelona. También ha contado con la presencia del director general de Asuntos Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Carles Armengol.   

Homilía

Maria, dona d’escolta i de silenci

Al començament del mes de setembre, concretament el dia 8, celebrem la festa del naixement de la Mare de Déu. I aquest dia invocàvem Maria amb els bells noms de Mare de Déu de Meritxell, Mare de Déu de Núria, Mare de Déu del Claustre, Mare de Déu de la Cinta… i podríem recórrer tota la nostra geografia nomenant les diverses advocacions amb les quals ens dirigim a Maria, Mare de Déu i mare nostra.

A meitat de mes, concretament el dia 15, celebrem la festa de la Mare de Déu dels Dolors. I, sorprenentment, acabem el mes recordant una altra advocació entranyable de Maria: la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, patrona dels Mercedaris i protectora dels privats de llibertat, dels empresonats, dels captius.

Santa Maria és Mare de l'Església i com totes les mares ens ensenya a no tenir por i a caminar sabent que estem protegits pel seu amor maternal.

Hi ha un quadre pintat pel Pare benedictí Bonaventura Osterkamp, on el Nen Jesús amb una mà mostra a Maria una pàgina d'un llibre i amb l'altra, amb la mirada aixecada, explica el text mentre la Mare de Déu escolta.

Sí, no podem oblidar que el primer deure d'un creient és sempre escoltar. «Shemá, Israel» (Dt 6,4). ¡Com ens costa escoltar, estar atents a l'altre i, sobretot, a l'Altre amb majúscules! Déu ens ha donat dues orelles i una boca, però solem parlar molt més que escoltem. I, a vegades, sentim, però no escoltem.

"¿A qui escoltem nosaltres, homes i dones del segle XXI?"

¿A qui escoltem nosaltres, homes i dones del segle XXI? Escoltem o estem pendents del que diuen els altres de nosaltres, allò que diuen els mitjans de comunicació, allò que és políticament correcte, però... ¡que poc escoltem el que ens diu el Senyor! De vegades tenim por quan escoltem el que Déu ens demana, en veure que va contra corrent, contra el pensament establert.

Sant Pere Nolasc va escoltar la veu de Déu i va anar a contra corrent. Sí, ell que era un gran mercader barceloní va decidir canviar de negoci. L’any 1203 va iniciar una obra de redempció de captius. Amb el seu patrimoni organitzava expedicions per negociar l'alliberament de cristians, fets presoners pels pirates musulmans. En aquell temps eren molts els cristians capturats en les incursions pirates als pobles costaners. Eren portats presoners al nord d'Àfrica, on eren venuts com a esclaus o esperaven el pagament d'un rescat.

Sant Pere Nolasc va transformar el seu negoci i va esdevenir un comerciant al servei de la dignitat de les persones. I, nosaltres ¿a què ens dediquem? ¿la nostra feina, el nostre lleure, estan al servei de la dignitat de les persones amb les quals ens relacionem? ¿sentim, com sant Pere Nolasc, la crida a atendre els més desfavorits, els empresonats, els explotats...?

"¿Sentim, com sant Pere Nolasc, la crida a atendre els més desfavorits, els empresonats, els explotats...?"

Aquest esperit que va moure inicialment sant Pere Nolasc i tots els fundadors de l’orde mercedari, continua encara molt viu. De fet, aviat podrem veure al cinema: Sound of Freedom (El So de la Llibertat). Aquesta pellícula aborda el drama del tràfic de persones, particularment de nens, i la missió d’uns equips de persones que, arriscant les seves vides es dediquen a alliberar-los d’aquest esclavatge.

Ningú podia esperar l’èxit que ha tingut aquesta pellícula als Estats Units, ja que no tenien gaires recursos econòmics i, a més a més, moltes entitats i institucions, veient que es tractava d’un tema polèmic, optaven per no col·laborar-hi. Afortunadament l’esperit mercedari continua més viu que mai i la sensibilitat dels ciutadans del carrer vers el patiment dels més petits és latent.

No temáis

Hermanos, vivimos tiempos revueltos y convulsos. El Señor nos llama a actuar, a no quedarnos parados pensando solo en nosotros mismos. El Señor nos llama también a no perder la paz ni dejarnos llevar por el miedo. Recordemos las palabras que el Ángel Gabriel dijo a María: “No temas, María, el poder del Altísimo te cubrirá con su sombra”. Y, desde entonces, ella es portadora de paz, ella es la Reina de la Paz. De tal modo que la Virgen cuando se aparece a santa Bernardette, en Lourdes, o a los pastorcitos en Fátima, o al Indio Juan Diego, en Méjico, les dice lo mismo: «No temas, no temáis». Al Indio Juan Diego le dice: «No temas, yo estoy contigo y soy tu madre».

Escuchemos la voz de la Virgen que nos dice: «Confiad en mí. Poneos bajo mi protección, no tengáis miedo, ¿no soy acaso vuestra madre?» ¿Seremos capaces de ponernos bajo su protección y confiar plenamente en Ella, que es nuestra Madre y cuida de nosotros? ¿Seremos capaces de ponernos bajo su liderazgo a la hora de rehumanizar esta sociedad que camina desnortada y necesitada de sentido?

"Hermanos, vivimos tiempos revueltos y convulsos. El Señor nos llama a actuar, a no quedarnos parados pensando solo en nosotros mismos. El Señor nos llama también a no perder la paz ni dejarnos llevar por el miedo"

Haced lo que Él os diga

Ante este mundo convulso, uno no sabe por dónde empezar. Hoy elevamos esa pregunta a Santa María, la Virgen de la Misericordia. Y ella nos responde con las mismas palabras del Evangelio que hoy ha sido proclamado: Haced lo que Jesús os diga.

Y, si fuéramos un poco más insistentes, seguramente María, nos diría también: «amaos los unos a los otros como mi Hijo, Cristo el Señor, os ha amado». En el amor encontramos el antídoto a nuestros miedos. Solo quien se sabe amado halla fuerza y caminos para la esperanza. Solo donde hay verdadero amor puede haber esperanza.

"En el amor encontramos el antídoto a nuestros miedos"

La llamada al amor sigue siempre viva ¿Por qué tenemos que estar enfrentados? ¿Por qué no trabajamos todos por el bien común y no por el bien personal o del grupo, partido o estamento al que pertenecemos? ¿Por qué vemos, a veces, a los pobres e inmigrantes como rivales que vienen a desestabilizarnos y a quitarnos la paz?

¡Qué bello y certero es el himno a la Caridad de san Pablo!

El amor es paciente y muestra comprensión. El amor no tiene celos, no aparenta ni se infla. No actúa con bajeza ni busca su propio interés, no se deja llevar por la ira y olvida lo malo.