"Aquest any hem viscut a l’Hospital de Campanya de Santa Anna d’una manera molt especial" Setmana Santa amb els crucificats
"Sentirnos tan cercanos, tan iguales, tan felices alrededor de la Mesa del Señor nos hermanó de tal manera que en algunos momentos no pudimos reprimir algunas lágrimas"
"Yo tuve además la dicha de compartir el gozo de mi vejez aumentada al cumplir 88 años, porque me esperaba una sorpresa maravillosa. Mossén Peio había preparado para felicitarme algo que nunca pude imaginar: leerme unas palabras que mi padre –al que venero como a un santo- escribió el día que entré religiosa en la Compañía de Santa Teresa, alentándome a la santidad en mi nuevo estado, que él definía, con orgullo de padre, como de 'esposa de Cristo'"
"Algunas de las fotos que acompañan este escrito reflejan el gozo de esa noche santa"
"Algunas de las fotos que acompañan este escrito reflejan el gozo de esa noche santa"
Fa anys que Déu m’ha concedit la gràcia de viure aquest moments litúrgics amb els preferits de Jesús, els últims, és a dir, els primers. Però aquest any hem viscut a l’Hospital de Campanya de Santa Anna d’una manera molt especial que sento la necessitat de compartir-ho amb tots els que enteneu d’aquest tipus de goig de viure al costat y des del costat dels crucificats del nostre temps i la nostra societat. Han estat moment inoblidables. Tota la setmana però de una manera especial vull evocar el Dijous, “dia del amor fratern” que guardaré sempre en la meva memòria d’una manera especial.
Coincidia amb els meu 88 aniversari i ho vaig poder celebrar amb els meus amics entranyables de Santa Anna, amb el convisc dia rere dia.
Però això va ser només un detall dins de la grandesa d’aquell dia de l’amor fratern.
La cosa va començar amb un sopar compartit amb els acollits. Ja es conegut el fet de la nostra “Taula de fraternitat” en la que cada dia esmorzen, dinen i sopen al voltant de dues-centes persones, la majoria sense sostre.
Aquest dia vam menjar tots plegats: voluntaris i acollits i vam gaudir d’una fraternitat inoblidable amenitzada per els cants dels nostre “cura cantautor” Mossèn Xavier Morlans.
També s’havia escollit aquell dia per a celebrar –como ho fem cada mes- el aniversaris de voluntaris i acollits que hagin complert anys durant el mes- érem vint i escaig. Es van repartir els pastissos amb les espelmes que entre tots els anys eren uns quants centenars... I es va gaudir de cants, joia i gresca.
Aquell claustre gòtic del segle XV ja no veu monjos passejant en oració, però el goig de la fraternitat ho fa tan sagrat com el silenci orant dels monjos.
Acabat el sopar, un bon grapat de acollits –no musulmans com són la majoria dels acollits celebrant també el Iftar del Ramadà, van atendre la nostra crida a participar del Sant Sopar del Senyor.
"Sentir-nos tan a prop, tan igual, tan feliços al voltant de la Taula del Senyor, ens va agermanar d’una manera molt especial de tal manera que en algun moment es va escapolir algunes llàgrimes..."
Jo vaig tenir l’honor de formar parella amb un d’ells acompanyant els sacerdots amb les espelmes que posaríem a l’altar i després duríem en processó per a formar part del Monument. Així mateix vaig, vaig representar, amb ells un del dotze apòstols als qui rentarien els peus els celebrants col·locats en el requadre que formem en la nostra església al voltant d’una gran taula que fa d’altar en el mig del creuer. Detall que facilita molt la participació en totes les celebracions. Sentir-nos tan a prop, tan igual, tan feliços al voltant de la Taula del Senyor, ens va agermanar d’una manera molt especial de tal manera que en algun moment es va escapolir algunes llàgrimes...
Jo, a més a més. Vaig tenir el goig de compartir la meva vellesa augmentada al complir els 88 anys, perquè m’esperava una sorpresa meravellosa. Mossèn Peio havia preparat per a felicitar-me
