"No vull oblidar la seva estreta vinculació de tota la vida amb el Monestir de Montserrat" Al bon amic Oriol Badia i Tobella

De bon matí he rebut la notícia que no esperava entre festes, feia tant temps que coratjosament  lluitava, amb fe i esperança amb la malaltia -i sempre amb el seu somriure que el caracteritzava-, que jo no seguia amb neguit el seu dia a dia, perquè se n’anava sortint i el veia amb  fortalesa. Ens vèiem de tant en tant i seguia la seva malaltia a través d’amics comuns. Però tots hem de marxar i avui ha estat la seva partença, pels que tenim fe, cap a la Vida.

De tota la vida he conegut l’Oriol Badia i Tobella (Matadepera 1933- 2023) i la seva activitat militant eclesial, nacional, cultural...

El recordo al CIC (1962...) al del carrer sant Jaume que tant bons moments culturals ens va oferir, a la llibreria Àmfora (1963...) a la plaça Vella, a Òmnium Cultural (1969-1971) al carrer sant Antoni, al Social en unes conferències sobre Les terceres vies a Europa, com a secretari d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (1979-1980), com a patró fundador de la Fundació Privada Torre del Palau  ( 29 de març del 1985 fins el 16 de juny del 1998), com a conseller de Treball (1984 al 1988),  que un bon amic seu el va empènyer a acceptar el càrrec proposat pel president Jordi Pujol -una anècdota, els primers dies anava i venia de Barcelona en tren fins que el president li va dir que per seguretat havia d’anar amb el cotxe oficial i el va creure. El recordo també com a president de Caixa Terrassa (1993-2003).

L’origen familiar el va marcar, no només a ell sinó a tota la família, l’assassinat del pare per la colla del “Pedro Alcocer” a la carretera de la Mata amb l’únic argument que havia construït una ermita a casa seva

L’origen familiar el va marcar, no només a ell sinó a tota la família, l’assassinat del pare per la colla del “Pedro Alcocer” a la carretera de la Mata amb l’únic argument que havia construït una ermita a casa seva, a Can Prat de Matadepera, el va fer defensor, anys a venir,  de la no violència. Al llarg de la seva vida, va investigar, sobretot a partir de la seva jubilació, la recuperació de la memòria històrica familiar.

Va editar Els últims dies de Francesc de Paula Badia i Tobella, del que s’en van fer dues edicions el 2013. El 2018, Francesc de P. Badia i Tobella, ferm cristià i excel·lent patriota. Era molt ordenat, li agradava la fotografia, en guardava amb cura un bon aplec que referenciava amb esforç i a voltes amb dificultats cercava els noms dels qui hi apareixien. Les efemèrides familiars les treballava amb tota cura i quan hi havia algun document  imprès era exigent en la seva presentació. És el cas de Capella Badia. Historial gràfic i efemèrides familiars 1936 a 1996 editat per la Família Badia Tobella, Can Prat, Matadepera.

Per herència del pare i de l’escolapi Miquel Altisent i Domenjó va cultivar el cant gregorià, va ser secretari de l’Schola Cantorum (1956...) de Terrassa

Per herència del pare i de l’escolapi Miquel Altisent i Domenjó va cultivar el cant gregorià, va ser secretari de l’Schola Cantorum (1956...) de Terrassa. Ha ofert conferències a Matadepera a la gent gran i a tothom qui hi ha pogut anar sobre autors catalans, sempre curosament preparades i participades pels assistents. No vull oblidar tampoc la seva estreta vinculació de tota la vida amb el Monestir de Montserrat.

La seva professió d’advocat, que també té arrels familiars el va portar a formar part de la delegació Catalana (2006...) de la Fundació Centesimus Annus dedicada a la difusió de la Doctrina Social de l’Església.

I acabo recordant sempre el seu esperit col·laborador, sé de moltes persones agraïdes pel seu tracte afable i servicial i deixeu-m’ho dir sempre amb la major discreció personal, també li venia de la família.

Aquests anys de trasbalsos polítics, ell no va perdre mai la confiança de què ens en sortiríem malgrat totes les malvestats que hem patit. Lluitador fins el darrer moment.