Aquestes són les paraules que el papa Francesc adreçà als responsables italians de l’Institut Nacional de la Seguretat Social, tot demanant als polítics que siguin curosos en l’administració dels bens públics, per tal de “no malbaratar els recursos dels ciutadans”.

Seria bo que els candidats que es presentaran a les properes eleccions municipals, treballessin a favor d’una societat que “sembla haver perdut l’horitzó del futur, amb poc interès pel que pugui passar amb les generacions futures”, ja que “la Seguretat Social és un tema cada vegada més actual”.

Com passa al nostre país, les pensions són possibles gràcies als anys de servei treballats, i també “perquè alguns més, fins i tot estrangers, amb la seva activitat estan pagant les pensions”.

El papa recordava l’hivern demogràfic que vivim (amb la falta de relleu generacional), que posa en dificultats el sistema de Seguretat Social. Per això, “perquè la Seguretat Social funcioni i estigui a l’alçada dels desafiaments de la societat que envelleix”, el papa va fer una triple crida: “No al treball il·legal, no a l’abús del treball precari i sí al treball decent”. Com deia el papa, “la precarietat laboral genera desconfiança, impedeix l’ingrés al sistema de Seguretat Social i augmenta la caiguda de la natalitat”.

Francesc demana que el treballador sigui “sempre lliure, creatiu, participatiu i solidari”, com ho deia a la seva exhortació, Evangelii gaudium.

El papa ens recorda que el qui acumula “només per a ell mateix acaba enganyant-se” i qui “es tanca en falses seguretats, no té futur”. Per això en el seu discurs, Francesc posava als polítics l’exemple de Josep, fill de Jacob, (Gn 41), un home previsor, que “a l’Egipte es preocupà de guardar el cereal dels anys d’abundància, per afrontar les dificultats dels anys d’escassetat que vindrien més tard”. Per això el papa demana “polítics savis, guiats pel criteri de fraternitat”, que evitin “malversar els recursos quan existeixen”, ja que poden deixar “en sèries dificultats les generacions futures”.

No volem ni polítics lladres ni demagogs, com els que (com deia el periodista Xavier Domènech), són capaços de prometre “un pont i, si cal, un riu” (Regió 7, 20 d’abril de 2023). O com el valencià Alfonso Rus, del PP, que després de prometre portar la platja a Xàtiva (!), es burlava i feia befa dels seus votants tot dient: “I em votaren! Seran rucs!”.

Els polítics haurien d’aprendre de la saviesa de Sant Benet, quan al capítol 31 de la Regla demana a l’ecònom del monestir que sigui assenyat i prudent. El pare dels monjos d’Occident elogia l’ecònom, perquè “qui administra bé es guanya un bon lloc”, i li recorda que, amb seny i prudència, “es miri tots els objectes i tots els béns del monestir com si fossin vasos sagrats de l’altar”. A més, Sant Benet demana també a l’ecònom que “no es deixi portar per l’avarícia, ni sigui pròdig o dissipador del patrimoni del monestir” (RB, 31). Tot un exemple per als nostres polítics.

Boletín gratuito de Religión Digital
QUIERO SUSCRIBIRME