El 6 d’octubre de 1934 el general Batet va vèncer la insurrecció i va fer presoner el president Companys, però després va demanar el trasllat, perquè preveia que Companys retornaria triomfant, i no volia haver-lo de rebre amb tots els honors. En efecte: la reacció popular de solidaritat amb els presos va influir poderosament en la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936.

Ara s’ha desfermat entre els espanyolistes una onada d’alegrois donant per esclafat el moviment independentista, i no veuen que aquestes detencions són com voler apagar el foc amb benzina. Creuen (o diuen creure) que el “procés” és obra de quatre exaltats que momentàniament han seduït molta gent, quan en realitat és un moviment transversal (perquè abasta diferents partits, moviments i sectors socials), i irreversible (perquè ja porta prou anys persistint en la mobilització). Les darreres detencions ja estan abrandant un vast moviment de solidaritat per les dones i fills dels presos que va més enllà dels partits i moviments independentistes. Poden ordenar càrregues policíaques, però no poden metrallar o gasejar tot un poble. El moviment independentista no té marxa enrere, i només pot tenir un final: la República catalana independent.

Coratge, President Puigdemont i tots els patriotes empresonats: tornareu triomfants!



Apagar el fuego con gasolina

El 6 de octubre de 1934, el general Batet vence en la insurrección e hizo prisionero al presidente Companys, pero después pidió su traslado, porque previó que Companys regresaría triunfante y no quería tener que recibirlo con todos los honores. En efecto: la reacción popular de solidaridad con los presos influyó poderosamente en la victoria del Frente Popular el 16 de febrero de 1936.

Ahora se ha desatado entre los españolistas una ola de alegría, dando por aplastado el movmiento independentista, pero no ven que estas detenciones son como querer apagar el fuego con gasolina. Creen (o dicen creer) que el 'procés' es una obra de cuatro exaltados que momentáneamente ha seducido a mucha gente, cuando en realidad es un movimiento transversal (porque agrupa diferentes partidos, movimientos y sectores sociales), e irreversible (porque ya lleva años resistiendo en su movilización).

Las últimas detenciones ya están incendiando un vasto movimiento de solidaridad entre las mujeres e hijos de los presos que va más allá de los partidos o movimientos independentistas. Podrán ordenar cargas policiales, pero no podrán ametrallar o gasear a todo un pueblo. El movimiento independentista no tiene marcha atrás, y solo puede tener un final: la República catalana independiente.

Coraje, presidente Puigdemont y todos los patriotas presos: ¡volveremos triunfantes!