Aquestes paraules de Jesús, del capítol deu de l’Evangeli de Sant Joan, són les primeres paraules que vaig recordar quan la meua germana Matilde i. jo vam decidir donar els òrgans de la nostra germana Teresa, quan arribés la seua mort, després que el divendres 10 de maig patira un vessament cerebral irreversible.

Va ser la Dra. Matilde Lafuente, metgessa de la UCI de l’hospital de la Ribera, que, en rebre’ns al seu despatx, amb una gran delicadesa i una gran empatia, ens va parlar de la possibilitat de la donació dels òrgans de la nostra germana major, una decisió que ja havíem pres, eixe mateix matí, la meua germana Matilde i jo abans de vore la metgessa.

Ara que ha mort la nostra germana Teresa, viurà per sempre a la plenitud de l’amor de Déu. Viurà per sempre a la seua presència i es retrobarà amb els meus pares i amb tots els familiars i amics que ja han deixat aquest món. Però els seus òrgans també donaran vida a aquelles persones que necessiten un transplantament de fetge, de ronyons i de pulmons, que són els òrgans que la Dra. Lafuente ens va dir que podrien ser trasplantats.

Jesús, també a l’Evangeli de Sant Joan, ens diu que no hi ha un amor més gran que donar la vida pels amics. Els òrgans de la nostra germana Teresa (que va ser farmacèutica a l’Alcúdia durant més de 40 anys), no sabem a quines persones hauran anat a parar. Però això ens és igual. Sí que sabem que hauran anat a persones que necessiten un òrgan per tindre una vida millor. I és que la nostra germana, una vegada va deixar aquest món, ja no necessitava els òrgans que donàrem. A la tomba es perden eixos òrgans i tot el cos. Però en morir la nostra germana Teresa, els seus ronyons, el seu fetge i els seus pulmons continuaran amb vida, tot donant vida a persones que necessiten eixos òrgans per continuar vivint.

En moments tan durs, sí que ens dol que, per dues vegades, la meua germana Matilde tocara al 112 (del País Valencià) i per dues vegades, malgrat que ella va dir que la nostra germana Teresa estava inconscient i molt greu, només li digueren que tocara al consultoria de l’Alcúdia.

Malgrat el dolor i el desconsol d’aquests moments la fe i l’esperança en la resurrecció ens manté confiats en l’amor de Déu, a la meua germana Matilde i a mi.

Sabem que la mort no té l’última paraula. Sabem que la mort només és un pas de la vida d’ací, a la vida de Déu. I que la mort és com una porta, darrere de la qual hi ha l’abraçada de Déu, que ha acollit per sempre, amb tendresa i amor, la nostra germana. Eixe és el nostre consol en aquests moments tan durs i tan dolorosos: que Teresa ja viu la plenitud de l’amor de Déu. I també ens reconforta que els òrgans de la nostra germana Teresa, continuaran vivint en les persones que els rebran. Com també ens reconforta l’atenció, la sol·licitud i la professionalitat de la Dra. Lafuente i de tot els personal sanitari de la UCI de l’hospital de la Ribera, com els professionals de la Samu i del metge i amic, Jordi Sanz, que la va atendre de seguida. També ens omple de consol la sol·licitud de les meues cosines Mari i Matilde i del meu cosí Mario i dels amics Paco i Vicenta, que van ser els primers a vindre a ma casa, quan la meua germana va patir el vessament cerebral i que van ajudar la meua germana Matilde en tot.

Déu, que és Déu de vius i no de morts, ja ha acollit la nostra germana Teresa a la vida per sempre. I la bellesa i la generositat de la vida de la nostra germana Teresa, continuarà present en aquells que siguen trasplantats amb els seus òrgans.